(Lleida, 1850 – 1923)

Polític. Del 1866 al 1868, essent estudiant de batxillerat, fundà diversos periòdics juvenils i presidí el Centre Escolar de Lleida. Abans d’acabar els estudis de dret (1874) s’uní al republicanisme i fou redactor d'”Aquí Estoy” (1870-73).

Director de la “Revista de Lérida” (1875-79), de la junta directiva de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida (que presidí el 1878 i el 1880), regidor (1881-85), catedràtic de l’institut i degà del col·legi d’advocats, fou la principal figura del republicanisme lleidatà sota la Restauració.

S’alineà, successivament, amb Castelar (1875), Morayta i el republicanisme històric (1894) i amb Salmerón (a partir del 1897). Com a candidat d’Unió Republicana, fou elegit diputat a corts el 1903. Després formà part de Solidaritat Catalana i seguí més tard la UFNR.

El 1898 havia fundat “L’Ideal”, que dirigí fins el 1909. És autor de diversos llibres de text sobre literatura i dret.

Fou el pare del també polític Alfred Pereña i Reixachs.