(Catalunya, 1258 ? – 1296) 

Fill natural de Pere II de Catalunya-Aragó i d’una dama anomenada Maria. Es casà amb Guillema de Bearn, en un inútil intent de vincular aquest vescomtat occità a Catalunya.

El seu germanastre Alfons el Benigne l’hagué de lliurar com a ostatge als nobles unionistes aragonesos, com a garantia de compliment dels privilegis que els concedí el desembre de 1288.

Quan Jaume II es proposà eixamplar els estats catalano-aragonesos en perjudici de Castella, envià un exèrcit comandat per l’infant Pere que devastà terres castellanes i lleoneses, s’emparà de la ciutat de Lleó i posà setge a Maiorga. Simultàniament, Jaume II entrà per terres de Múrcia.

Els seus objectius eren constituir un senyoriu entorn de la ciutat de Conca per a l’infant Pere i annexionar Múrcia a la corona. El primer objectiu fracassà per la inesperada mort de Pere.