(Ribagorça, segle XIII)

Fill de Guillem de Peralta i de Marquesa. Figura entre els consellers del rei en la promulgació dels furs de València el 1250.

El 1274 acompanyà l’infant Pere a Tarassona, amb altres consellers, en les negociacions amb els navarresos per a obtenir la successió en llur regne per a Jaume I, tal com havia estat estipulat.

El 1277 es mantingué fidel al rei en la insurrecció nobiliària, l’ajudà a contenir la invasió del comtat d’Urgell per part del comte de Foix i intervingué en les negociacions amb aquest.

En el decenni del 1290 Jaume II li tornà a discutir la possessió dels castells de Montmagastre, Purroi, Gavasa, Rocafort i Pelegrinyó i uns drets a Saidí i a Geminell que Pere el Gran li havia donat com a penyora de 3.500 monedes d’or que li havia manllevat. A més d’aquests llocs, posseïa també el castell de Tamarit de Llitera en feu pel rei.

Degué morir sense descendència, perquè la successió recaigué en el seu germà Guillem de Peralta (m d 1286).