(Barcelona, 8 desembre 1843 – Mataró, Maresme, 26 maig 1903)

Historiador i literat. Exercí com a mestre a Ripoll, Girona i Mataró.

Fou un dels promotors de la reconstrucció del monestir de Ripoll.

És autor de diverses monografies de divulgació, com El monasterio de Ripoll (1872), Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro (1887), Reales privilegios de Mataró (1888), La crema de Ripoll, 1839 (1896).

Era germà de Pere Pellicer i Pagès  (Ripoll, Ripollès, segle XIX – 1899)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Fou alcalde de Ripoll. Secundà amb èxit les campanyes del seu germà per impulsar la restauració de l’abadia de Ripoll.