(Lleida, 16 febrer 1879 – 15 gener 1937)

Escriptor i eclesiàstic. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques.

Obtingué diversos premis als Jocs Florals de Lleida, amb treballs notables com els titulats La parla de Catalunya o evolució històrica de la llengua catalana (1911), Assaig d’història crítica de la literatura catalana (1912), Renaixement i Noucentisme (1913), La prosa literària del Renaixement (1914) i Filosofia i política del Renaixement català (1915).

D’altres obres seves són Epistemología balmesiana (1910), Filosofía crítica (1914), el més notable dels seus assaigs, i Lleida en la renaixença literària de Catalunya (1935).

Deixà inèdits alguns escrits d’interès.