(Catalunya, segle XIV – 1388)

Fill i successor de Bernat de Peguera.

Fou conseller de Pere III el Cerimoniós, a qui comprà (1353) el castell de Tornamira, i adquirí, també per compra, les senyories de Santa Creu del Mujal (Castelladral) i Sant Genís de Massadella (1370) al consell general de Manresa, i la baronia de Lluçà, el 1376, a Pere Galceran (III) de Pinós i de Fenollet, baró de Pinós.

Fou majordom de la reina Elionor de Sicília i participà a la guerra contra Castella. El 1383 fou expulsat del servei reial per les corts de Montsó. Tingué també el castell de l’Espunyola.

Deixà tres fills, que formaren tres línies del llinatge: Ramon, Andreu i Guillem de Peguera i de Cervelló.

El seu pare fou Bernat de Peguera (Catalunya, segle XIII – 1327/31) Noble. Nét de Ramon de Peguera i de Gurb. Es casà amb Blanca de Bell-lloc, senyora de la casa forta de Vinyoles (Centelles).