(Arenys de Mar, Maresme, 1843 – Londres, Regne Unit, 1928)

Periodista. Féu estudis de dret, inacabats per la Revolució del 1868.

Fou propagandista del republicanisme amb Lletget i Eusebi Corominas i home de confiança de Santiago Soler i Pla al ministeri d’ultramar (1873-74). A Barcelona esdevingué crític musical de la “Gaceta de Cataluña” i de “La Publicidad”.

Milità successivament en el possibilisme de Castelar i a la Unión Republicana de Salmerón.

Amic íntim de Gayarre i de Pauleta Pàmies, estigué molt lligat a l’empresa del Teatre del Liceu de Barcelona, per a la qual gestionà l’estrena de Falstaff amb el mateix Verdi a Itàlia, i també l’actuació a Barcelona dels grans cantants italians del moment. Crític italianista molt popular -conegut com Don Pasquale-, acceptà bé el wagnerisme però no el nou corrent verista italià.

Contra el que s’ha dit, li passà desapercebut el debut a Barcelona de l’encara desconegut Toscanini (1890), però descobrí figures de la talla de Conxita Supervia (1910).

Col·laborà també en “La Noche” i “El Día Gráfico”, i es dedicà a temes astronòmics.