(Catalunya, segle XVIII – 1834)

Eclesiàstic absolutista. Abat de Sant Pere de la Portella (amb residència a Sant Pau del Camp a Barcelona). En la guerra del Francès féu repetides donacions a l’erari públic.

Fou nomenat abat el 1811 per la Regència del Regne. Fou president de la Congregació Claustral Tarraconense els anys 1816-19.

Durant el Trienni Liberal fou denunciat a l’autoritat eclesiàstica pel fet d’haver proferit expressions anti-liberals (agost 1820) i el 1823 fou exiliat a Màlaga, juntament amb el bisbe de Lleida.

Novament presidí la seva congregació del 1825 al 1829, i durant el trienni següent fou nomenat vicepresident, però els presidents li delegaren les seves facultats (el càrrec no era reelegible). Novament fou president del 1831 fins a la seva mort.