(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cap de voluntaris. Féu la guerra de Successió. Durant el setge de Barcelona (1713-14) defensà la ciutat, on fou nomenat coronel del petit regiment de fusellers de la Ribera d’Ebre.

El 10 de setembre de 1713 protegí l’evacuació del convent de Santa Madrona. Participà a les sortides simultànies del 27 de gener de 1714.

L’Onze de Setembre manava el petit baluard de Migdia, contigu al Pla de Palau, fins a on arribà la gran columna borbònica del coronel Châteaufort, que s’emparà de la caserna pròxima. Paperoles féu girar els seus canons i disparà contra l’edifici, cosa que féu retirar a l’enemic.

Més tard arribaren noves onades de soldats borbònics, i, tot i comptar amb forces molt escasses, rebutjà tots els atacs. Morí en la defensa.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats.