(Lleida, 11 març 1879 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 octubre 1963)

Jesuïta i psicòleg. Estudià filosofia i teologia al seminari de Lleida i el 1900 entrà a la Companyia de Jesús. S’ordenà de sacerdot (1912) i fou nomenat professor de psicologia (1912).

Aviat es remarcà pels escrits sobre la seva especialitat, en moltes revistes, i escriví molts articles no signats de l’Enciclopedia Espasa.

El 1925 organitzà un laboratori psicopedagògic a Sarrià i fou un dels iniciadors de la psicologia experimental a la península Ibèrica.

Expulsat de l’estat espanyol el 1932, continuà les seves recerques i el seu magisteri a Avigliana (Torí). El 1939 retornà i dirigí la Balmesiana.

Entre les seves obres principals hi ha la Psicología experimental y filosòfica (1948) i un Tractatus Psicologiae (1955).