(Barcelona, 13 novembre 1880 – 17 gener 1951)

Escultor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. La major part de la seva obra l’executà conjuntament amb el seu germà Miquel.

L’obra d’ambdós continua, en una primera etapa, les línies formals del modernisme, bé que centrant la temàtica en les escenes realistes del suburbi; posteriorment, amb l’impuls de l’estètica noucentista, conrearen un estil més bla i al·legòric sense el vigor expressiu de les obres de la primera etapa.

De la seva primera època són les escultures Tipus mariner (1901), Dona del poble (1907) i Presos (1908).

D’un moment de transició, en el qual entrà en contacte amb l’escultura social de Meunier, és Miners en una vagoneta.

Realitzacions pertanyents al segon moment i fetes amb el seu germà són el monument a Mossèn Cinto Verdaguer, a Barcelona, o els grups eqüestres del Treball i la Saviesa, a la plaça de Catalunya de la mateixa ciutat, entre d’altres.

També va fer escultures de caràcter humorístic (La dona que té un bon marit).

Fou distingit en nombroses exposicions nacionals i estrangeres.