Orrit

(Tremp, Pallars Jussà)

Poble (o el Pont d’Orrit), aturonat, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, enfront d’Areny de Noguera.

El pagus d’Orrit, manat segurament per un vescomte, tingué gran importància als segles IX i X fins al restabliment de Montanyana com a punt fortificat de la marca o frontera. Passà als comtes de Pallars Jussà i fou incorporat a la corona el 1291.

El seu terme comprenia l’antic municipi de Sapeira, part o tot del de Sopeira i part del d’Espluga de Serra. A la seva demarcació hom fundà el monestir d’Alaó (806-14) del qual fou una cel·la o establiment monàstic l’església de Sant Climent de la vall d’Orrit.

El castell d’Orrit, citat des del 826, centrà l’antiga demarcació.

Es despoblà considerablement al segle XIX.