(Perpinyà, 25 juny 1722 – Barcelona, 18 febrer 1807)

Noble. Fill i successor de Francesc Xavier d’Oms i de Foix-Bearn.

Era comte de Formiguera, baró de Tresserra, senyor de Tellet, Oms, la Bastida, Bula d’Amunt, Sureda, Bages, el Soler d’Avall, Santa Eugènia, les Fonts i la Palma de Llenguadoc. El 1767 fou creat marquès d’Oms pel rei de França.

El 1790 fou elegit membre del consell i del directori del departament dels Pirineus Orientals, però dimití el 1791, i el 1793, per evitar d’ésser empresonat, emigrà, amb la seva família, a Barcelona. Li foren confiscats tots els béns.

Fou avi d’Elionor d’Oms i de Castellane (Catalunya Nord, segle XVIII – 1809)  Dama.

Per mort sense fills, la successió passà a la seva germana Enriqueta d’Oms i de Castellane (Catalunya Nord, segle XIX – 1866)  Comtessa de Formiguera. El 1815 li foren retornats els béns familiars que havien estat confiscats al seu avi, especialment el bosc de Formiguera i el palau d’Oms de Perpinyà.