(Moià, Bages, segle XIX – Barcelona, 1899)

Llatinista. Doctor en filosofia i lletres.

El 1857 fou nomenat catedràtic substitut de llatí i grec a l’Institut de Barcelona, el 1862 passà al de Santander i, tot seguit, al de Girona, del qual fou nomenat director el 1867.

Més tard ensenyà llatí i castellà a l’Institut de València, i el 1884 passà al de Barcelona.

Fou intèrpret jurat del ministeri d’Estat per a les llengües llatina i catalana.