(Argentona, Maresme, 11 gener 1844 – Manresa, Bages, 20 setembre 1922)

Jesuïta, historiador i gramàtic. Residí a les Filipines del 1865 al 1870, on col·laborà en les activitats del seu orde en matèria de meteorologia i astronomia.

Estigué un quant temps al noviciat de Veruela (Aragó), com a professor, i després fou destinat a Manresa, el 1885. Des d’aleshores foren abundants els seus treballs literaris i lingüístics.

Els seus estudis sobre el català són remarcables, per bé que no incorporen encara els progressos de la biologia romànica en general.

Cal esmentar-ne els següents: Análisis morfológich de la llengua catalana antiga comparada amb la moderna (1895), Análisis fonológich ortográfich de la llengua catalana (1896), Gramática de la llengua catalana (1898) i Primers rudiments de la Gramàtica catalana (1903).