(València, 10 maig 1888 – Barcelona, 1978)

Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, estudià també pintura amb López Mezquita i anà pensionat a Roma.

Participà a les Exposiciones Nacionales de Madrid, on guanyà una primera medalla el 1915 amb L’aurora (Museo de Arte Moderno de Madrid). El 1918 esdevingué professor de l’escola de Llotja de Barcelona. El 1935 obtingué medalla d’honor a l’Exposició Regional de València, i el 1947 guanyà el Premio Nacional de Pintura y Escultura.

Ha estat catedràtic d’escultura de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1950-58). Fou acadèmic de Sant Carles, de Sant Jordi i de San Fernando.

Conreà un figurativisme estilitzat, sovint aplicat a una temàtica casticista ibèrica. De la seva extensa producció cal citar, a Barcelona, les estàtues del pati dels Tarongers, al palau de la Diputació o les estàtues Maternitat i Montseny de la plaça de Catalunya; així com diversos retrats.