(Montesquiu, Osona, 1920 – Barcelona, 2 març 1993)

Escriptor i psicòleg.

Creà una escola personal de psicologia i va intervenir en el debat sobre l’ètnia catalana: Del poble català (Buenos Aires, 1962), amb el pseudònim de P.O. Bauló.

Entre els seus títols, sovint molt funcionals, cal destacar Psicologia de la gent (1957), Orígens del caràcter (1963), Sentit polític dels catalans (1964), Un mercat per al senyor Esteve (1966), Propaganda totalitària (1968), Obres essencials (1968) i Tarannà Lerroux (1972).