(Tarragona, 1826 – 1886)

Escriptor i advocat. Fou jurista i president de la Diputació de Tarragona i dirigí el “Diario de Tarragona”.

Fou notori el seu pseudònim Lo cantor del Francolí i figurà a les cèlebres antologies de la Renaixença Los trobadors nous i Los trobadors moderns.

Escriví una bona part de la seva obra, d’un acolorit romanticisme, en castellà: Ni el rey ni la reina, Fueros y desafueros i El Ateneo Tarraconense de la clase obrera.