(Madrid, 4 desembre 1674 – València, 5 febrer 1727)

Fill de Miquel I de Montcada i de Silva. Fou mestre de la casa i cort reial. Durant un quant temps residí a Barcelona.

Participà en la campanya de Felip V al ducat de Milà (1704). Li foren confiscats els béns al Principat per Carles d’Àustria (1706).

Fou pare de la darrera representant del llinatge als Països Catalans, Teresa I de Montcada i de Benavides.

El seu germà, Manuel de Montcada i de Portocarrero-Meneses  (Catalunya, segle XVII – 1727), inicià el brancó dels marquesos de Leiva, extingit amb la seva néta, el 1749.