(Mequinensa, Baix Cinca, 9 octubre 1532 – València, 12 novembre 1594)

Segon comte i primer marquès d’Aitona (1581), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas (per compra, el 1574, a Lluís Enríquez de Cabrera), gran senescal d’Aragó i mestre racional de Catalunya pel seu casament amb Lucrècia de Gralla, senyora de Subirats, filla del mestre racional Miquel de Gralla. Fill de Joan (II) de Montcada i Tolsà.

El 1554 fou empresonat a Barcelona, amb aquell qui després fou sogre seu, pel lloctinent, per un incident produït a les galeres reials.

Lloctinent general de Catalunya (1580-81), lluità contra la fam i el bandolerisme, contra el qual alçà sometent.

Lloctinent de València (1581-94), la seva cort recordà, per la fastuositat i brillantor, la dels ducs de Calàbria. Lluità contra els falsificadors de moneda, els bandolers i, sobretot, els moriscs, i expulsà del regne els del regne de Granada (1586).

Pledejà contra els Cruïlles per la baronia de Llagostera, que li fou adjudicada.

Fou enterrat en un mausoleu de marbre, renaixentista, a la seu vella de Lleida.