(Catalunya, 1267 – 1300)

Fill de Pere (I) de Montcada i d’Aragó, del qual heretà Aitona, Seròs i Soses i, a la mort del seu cosí Simó, rebé la senescalia reial (tot i això, el 1270 ja apareix com a senescal).

Col·laborà amb el rei Pere II a dominar una rebel·lió a la senyoria d’Albarrasí (1284) i a la croada contra Catalunya, féu costat al seu parent Guillem de Montcada, senyor de Tortosa i Fraga, en la guerra contra els Entença i es posà també al costat dels Urgell-Empúries en la seva lluita contra els Pallars-Cardona-Rocabertí.

El 1296 era veguer de Barcelona-Vallès i de Girona-Besalú.

Fou pare del bisbe Gastó de Montcada i de Pinós, de la reina Elisenda de Montcada i d’Ot I de Montcada i de Pinós dit el Vell.

Fou germà seu:

Guillem Ramon de Montcada i d’Abarca  (Catalunya, segle XIII – 1275)  Senyor de Seròs i Mequinensa. Possiblement fou el fill gran de Pere de Montcada i d’Aragó, del qual heretà les dues senyories.