Montcada i d’Abarca, Constança de

(Catalunya, segle XIII)

Dama. Era filla de Pere I de Montcada, el sisè senescal, i de Sibil·la d’Abarca.

Fou casada amb el comte Àlvar d’Urgell quan aquest encara vivia a Castella. Tenia uns deu anys, i ell catorze, quan Álvar arribà a Balaguer el 1253.

El comte, pressionat pel magnat i conseller Jaume de Cervera i altres nobles adversaris dels Montcada, prescindí del matrimoni no consumat amb Constança i, després d’haver estat a punt de casar-se amb Sibil·la d’Anglesola, acabà per fer-ho amb Cecília de Foix.

Els Montcada, protegits per Jaume I, tractaren per mitjans jurídics i també per les armes que Àlvar d’Urgell acceptés el primer matrimoni i considerés nul el segon.

Malgrat la guerra contínua que li feren, el comte urgellenc restà fídel a Cecília i només, durant un breu parèntesi de flaquesa, visqué un any amb Constança (1263-64) per abandonar-la després i tornar al costat de Cecília de Foix.

Fruit de tan fràgil i discutida unió, que tanmateix fou confirmada com a única legal en diverses sentències d’arbitratge, fou una filla, Elionor d’Urgell, que es casaria amb el cavaller aragonès Sanç d’Antillon.