(València, 3 agost 1870 – Barcelona, 5 novembre 1937)

Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de Pinazo i, a Madrid, de Sorolla.

La seva producció és mou dins l’estil realista propi de l’època. Conreà amb preferència el paisatge marítim i el quadre de gènere (Mosqueters jugant a escacs, Vella en oració, La barca, Família de pescadors, etc).

Conreà, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura.

Es retirà a Cullera el 1906 fins al 1913, any que esdevingué professor numerari a l’Escola de Llotja de Barcelona, on, entre altres deixebles, tingué Antoni Clavé, que l’ha descrit com un mestre obert i positiu.

Membre de la Societat Artística i Literària de Catalunya el 1914, exposà a Barcelona i el 1923 a Madrid.

La seva obra principal és el mural de La Mare de Déu de Montserrat voltada dels sants i reis que l’han visitada (1927), que presideix la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.