(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1645 – Milà, Itàlia, 11 gener 1719)

Eclesiàstic.

Fou rector de l’església del Pi de Barcelona, regent de la Sagrada Penitenciaria, i auditor de la Rota, a Roma, on defensà la difícil causa de Felip V amb la Santa Seu; algunes de les seves gestions foren desaprovades pel rei.

Ocupà el deganat del Tribunal de la Rota i, del 1713 al 1719, fou inquisidor general. Refusà diversos bisbats.

Algunes de les seves sentències a la Rota foren recollides i publicades per Francesc Carazza, a Roma, l’any 1728.