(Girona, 1400 – Barcelona, 1474)

Jurista. Conseller reial de Joan II i fiscal del Reial Patrimoni.

Fou un dels principals tractadistes del pactisme polític i del jurisconstitucionalisme català i establí els principis fonamentals de la dialèctica constitucionalista catalana dels tres segles següents.

Aplega els textos de dret especial gironí a Usantiae et consuetudines civitatis et diocesis Gerundae (1430) i el 1465 finalitzà l’Apparatus super constitutionibus Cathaloniae, exposició completa de les institucions de l’època, on atacà durament el rei Joan II i les jerarquies eclesiàstiques i jurídiques, i que permet conèixer com cap altra obra la mentalitat dels seus contemporanis.