(Barcelona, 21 novembre 1815 – 7 juliol 1895)

Arquitecte. Fill de Josep Mestres i Gramatxes i pare d’Apel·les Mestres.

Fou premiat el seu projecte per a la construcció de la plaça Reial de Barcelona (1848).

Ajudà Garriga i Roca en la construcció del Teatre del Liceu i, més tard, en féu la reconstrucció, després d’haver estat destruït per un incendi.

El 1885 fou elegit el seu projecte -que féu amb August Font- per a la realització de la nova façana de la catedral de Barcelona, que es basava en un antic projecte gòtic d’un tal Mestre Carlí, francès.

Publicà diversos treballs sobre temes artístics, com ara Monografía de la Iglesia de Sta. María del Pino.