(Catalunya, segle XIII)

Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic el darrer temps del seu regnat.

Aquest pot ser l’homònim que bastants anys després, el 1229, participava a la conquesta de Mallorca. A la batalla de la serra de Portopí fou ferit per una pedra a la boca, i es retirà sagnant. Deturat pel rei Jaume I, les paraules del monarca, no exemptes de sarcasme, el feren tornar a la lluita.

Segons la Crònica del Conqueridor, Guillem de Mediona era bon home d’armes, el qui junyia millor de tot Catalunya.