(Barcelona, 1943 – )

Escultor. Nét de Josep Campeny i besnét de Damià Campeny. Autodidacte.

Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions col·lectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc.

Adoptà la tècnica constructivista (1963-65), i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art (fins el 1970).

Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica.

Des del 1974 residí a Nova York.