(Catalunya, segle XVII – Alella, Maresme, 1728)

Militar. Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler.

De tendència austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona (1697) i, en reconèixer com a rei l’arxiduc Carles (1705), aquest el nomenà comte de la Torre de Mata (1707).

Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable participació en la defensa de Barcelona (1714) i Felip de Borbó li confiscà els béns.

S’havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories del Llar, Tossal, Torreblanca i la Força, el castell de Llanguadera i la quadra d’Orpinell.