(Barcelona, 22 juliol 1876 – 2 agost 1951)

Arquitecte.

Influït inicialment per les tesis ruskinianes, complí la tasca de divulgar-les a través de la revista “Catalunya”. Donà a conèixer l’arquitectura neogòtica del secessionisme vienès, principalment de l’arquitecte Otto Wagner.

Director del Servei de Conservació de Monuments, càrrec des del qual restaurà i revalorà un gran nombre de monuments, com la Porta Ferrada, de Sant Feliu de Guíxols, la Casa del Canonge i la Casa dels Velers, ambdués de Barcelona. És autor de l’edifici de l’Escola Industrial de Sabadell.

Entre altres estudis és autor d’un Inventari gràfic de Catalunya (1909) i d’Estructuras en ladrillo y hierro atirantado en la arquitectura catalana (1910).