(Las Palmas de Gran Canaria, 7 febrer 1887 – 6 febrer 1938)

Pintor, conegut simplement com a Néstor. Autodidacte.

Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí pel seu decorativisme -el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions-. Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra.

El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu. El 1914 exposà a Madrid, on s’instal·là. Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924.

Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme.

Conreà també l’aiguafort i la pintura mural (n’hi ha exemples representatius a Barcelona i a Santa Cruz de Tenerife).

Té un museu dedicat a Las Palmas, al Pueblo Canario, que ell creà.