(Barcelona, 1732 – Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1806)

Historiador. Juntament amb Jaume Caresmar i Jaume Pasqual constituí l’escola de Bellpuig de les Avellanes.

Ingressà en el monestir de Bellpuig el 1755, en fou abat dues vegades (1795 i 1801) i morí essent-ne prior.

De la seva activitat compiladora sobresurten Memorias (1788) de l’arxiu de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona, un Extracto de l’arxiu del monestir de Mur, un Estado de la vida canónica de las catedrales y colegiatas de Cataluña i un Diccionari de termes bàrbars o antiquats de la llengua catalana, entre altres estudis, la majoria perduts.