(Barcelona, 6 abril 1835 – 7 desembre 1913)

Compositor i organista. Succeí (1863) al seu pare, Josep Marraco i Xauxas, en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona, que exercí fins a la mort.

El 1860 estrenà una Simfonia al Teatre dels Camps Elisis, en honor d’Isabel II, composta per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona.

Autor també de misses de rèquiem (1860; en memòria del general Dulce, 1869) i un Te Deum (1871).

Fou un gran improvisador a l’orgue.