Margarit, Bernat (II)

(Catalunya, vers 1340 – 1414/16)

Cavaller (1377). Probable fill de Bernat (I) i germà de Joan Margarit.

Fou conseller i conestable de l’infant Joan i uixer seu quan ja fou rei (1387). Com a cavaller, formà part del braç militar a les corts (1392), i el rei el nomenà entre els principals capitans de l’expedició que volia fer a Sardenya i que al capdavall no havia de ser realitzada.

En morir Joan I, fou depurat, condemnat a pagar una multa de deu mil florins i empresonat (1397-98), juntament amb Bernat Metge.

Fou pare de Joan i de Bernat Margarit i de Peguera, els quals foren els iniciadors de les dues línies del llinatge.