(Catalunya, 1338 – Balaguer, Noguera, 1413)
(o March) Poeta, senyor de Beniarjó. Era fill de Jaume Marc, germà de Jaume i pare d’Ausiàs.
Habità el regne de València, i fou procurador general d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça.
Prengué part en la guerra contra Pere I de Castella i fou fet presoner a la batalla de Nájera (1367), juntament amb els fills d’Alfons; el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d’un dels presoners.
Se’n conserven nou poesies líriques, caracteritzades per la constant reflexió moral, i tres poemes extensos en versos apariats: Lo mal d’amor, que tracta de l’amor cortès; L’arnés del cavaller, que és una descripció al·legòrica de les armes del cavaller i del cavall, i Lo compte final, que narra les queixes del poeta pels serveis retuts al duc de Gandia.
