(Pallars Jussà / Pallars Sobirà)

Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa i el Flamicell, prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (oest) i la pala de l’Eixe (nord-est). Culmina al pic de Mainera (2.906 m alt.) i el Montanyó (2.781 m).

La carena principal (sud-oest – nord-est) és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera.

Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys: al sud-oest, els Gento i de Cabdella; al nord-oest, els estanys Negres i l’estany de Mainera, drenats pel riu de Peguera; els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera.