(Grècia, segle XIV – 1370)

Gran personatge de la Grècia catalana. Habitant de Tebes, fou mariscal de la Companyia Catalana (1354).

Capitanejà una revolta contra la tirania del lloctinent Pere de Pou, que morí assassinat el 1362. Governant, de fet, com a vicari, cridà en ajuda seva, contra els venecians de Negrepont, els turcs del soldà Murad I, els quals arribaren fins al davant d’Atenes (1363). Amb el seu germà Joan els donà refugi a Tebes, fins que, a precs del papa, els expulsaren del país (1364).

Anà a Venècia a presentar uns capítols sobre treves i sobre reclamacions de tipus comercial (1365). Frederic III de Sicília l’absolgué, així com al seu nebot Antoni de Lloria (Grècia, segle XIV) i un parent anomenat Berenguer de Lloria (Grècia, segle XIV), de tots els fets de la revolta de Tebes, i el nomenà oficialment vicari dels ducats (1367).

En una assemblea reunida a Tebes, hom donà uns capítols favorables als catalans, que procuraren uns breus anys de pau. Ocupà el castell i senyoria d’Estir, que li vengué Ermengol de Novelles i li confirmà el rei (1367).

Fills seus foren Francesca i Joan de Lloria.