(Oliva, Safor, 1898 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1985)

Historiador i religiós. Doctor en filosofia i teologia per l’Ignatius Kolleg de Valkenburg (Holanda) i en història per la Universitat de Munic.

Fou professor d’història eclesiàstica, arqueologia cristiana i patrologia, a Barcelona fins al 1948, i després a la universitat pontifícia de Salamanca (1948-68).

Especialitzat en la història de l’Església, sobretot en la Inquisició, de la seva producció historiogràfica destaquen La Inquisición en España (1956), Nueva visión de la Historia del cristianismo (1956), Compendio de la Historia de la Iglesia (1962) i Manual de Historia Eclesiástica (1966), així com nombroses treballs publicats a revistes com “Estudios Eclesiásticos”, “Analecta Sacra Tarraconensia”, “Gregorianum”, “Razón y Fe”, etc.