(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)

Poble (658 m alt) i cap del municipi. Situat a l’esquerra de la riera de Solans. L’església parroquial de Santa Maria és gòtica.

La vila pertangué al capítol de la Seu d’Urgell. Resten algunes torres i un portal de les antigues muralles.

Isona tingué un paper important dins el conjunt de les ciutat romanes catalanes, com a extrem nord-occidental de l’urbanisme romà. Tingué categoria de municipi, establert sobre un nucli indígena que hom coneix per les encunyacions monetàries ibèriques, amb seca pròpia, sota el nom d’Eso, que es llatinitzà en Aeso, i per la referència de Plini, que la situà entre les ciutats estipendiàries.

L’estructura urbana de la ciutat és molt mal coneguda, però una sèrie important d’inscripcions romanes donen notícia de l’organització municipal i el nom de diversos magistrats i personatges destacats.