(Catalunya, 1006 – 1079)

Eclesiàstic. Era fill del comte Guifré II de Cerdanya, el qual pagà cent mil sous per fer-lo arquebisbe de Narbona (1019).

Home intrigant, practicà diverses vegades la simonia, i així, el 1041, comprà el bisbat d’Urgell per al seu germà Guillem, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell. El 1051 un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona.

Es famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques. Fou excomunicat per Víctor II en el concili de Florència (1055) i més tard per Alexandre II i Gregori VII.

L’any 1077 el legat pontifici Amat d’Oleró, benedictí, arribà a Girona amb l’objecte de reunir un sínode contra Guifré. Reunit a Besalú, el sínode renovà l’excomunió i condemnà la simonia.