(Catalunya, segle XIII – segle XV)

Mal ús o tribut de l’època medieval. Lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l’escreix sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi, mitjançant la percepció d’una suma de diner per part del senyor equivalent a la quarta part del valor d’aquella garantia.

A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria o forçada.

Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.