(Menàrguens, Noguera, 3 abril 1901 – Brageirac, França, 22 agost 1966)

Escriptor. Germà de Joan Baptista. Dirigí la revista “Lleida” i estudià lletres a Barcelona.

S’exilià el 1939 a França, on contribuí a les activitats culturals dels emigrants i a difondre-hi els problemes de Catalunya. Fou professor d’institut.

Publicà novel·les d’arrel psicològica: Espills adormits (1932), Volves grises (1932), Desordre (1936) i Destins (1938). Dels seus assaigs cal destacar Casanovas (1933), L’aportació de la Catalunya occidental a l’obra de la Renaixença (1936) i Jacint Verdaguer, l’home i l’obra (1971).

Traduí al català Flaubert, Cocteau i Sartre. Morí a l’exili.