(Santa Coloma de Farners, Selva, 4 abril 1897 – Terrassa, Vallès Occidental, 26 juliol 1967)

Teòleg i medievalista. Ingressà el 1907 a l’orde dels carmelites calçats. Estudià a Roma (1919-22), i la seva tesi doctoral, Clavis Ecclesiar, tractà d’aspectes eclesiològics. Del 1926 al 1927 fou professor a Roma, d’on l’expulsà el règim feixista. Hi tornà el 1947, fins al 1964. Membre de diverses institucions eclesials, entre elles de la Comissió Teològica preparatòria del concili Vaticà II, fou un dels perits conciliars. Les seves obres tracten d’autors medievals i de cristologia.