(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 3 setembre 1899 – Barcelona, 15 desembre 1979)

Metge. Fill d’Eduard Xalabarder i Serra. Llicenciat a Barcelona el 1923, des de l’any 1924 exercí al sanatori de Torrebonica, i dos anys més tard en fou el director. Es doctorà el 1927 amb un estudi sobre l’aplicació del tiosulfat sòdic en el tractament de la tuberculosi.

Fou fundador i secretari de la Societat de Tisiologia de Barcelona (1930) i director de l’Obra Antituberculosa de la Caixa de Pensions. Dedicà tota la seva vida a la lluita contra aquesta malaltia i fou un dels capdavanters dels estudis de microscòpia electrònica a Catalunya.