(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 15 febrer 1854 – Monte Porzio, Itàlia, 7 setembre 1913)

(nom de religió: Calassanç de Llavaneres)   Cardenal caputxí. Germà de Joaquim. Estudià a Mataró. Viatjà per Amèrica i fou ordenat sacerdot a França.

Superior del convent d’Igualada, fou cridat a Roma, i designat consultor de nombroses congregacions romanes. A 45 anys fou nomenat cardenal i residí a Roma fins a la mort, al servei constant i directe de la Santa Seu.

Publicà 78 llibres, sovint resums o reculls més que obres originals.

Home de confiança de Lleó XIII i encara més de Pius X, intervingué decisivament en els conflictes eclesials del seu temps amb l’atenció posada sobretot en la seguretat doctrinal.