(Barcelona, 24 novembre 1861 – Ginebra, Suïssa, 22 setembre 1926)

Arquitecte. Fill de Francesc de P. del Villar i Lozano. Titulat el 1886.

Succeí al seu pare com a arquitecte diocesà (1892) i continuà les obres de Montserrat: la façana de l’església, el cambril de la Mare de Déu, el Primer Misteri de Dolor del Rosari Monumental, el monument als herois de la batalla del Bruc, actualment desaparegut, etc.

A Barcelona bastí la casa del Gas Lebon a la cruïlla del carrer de Balmes amb la Gran Via (1896), la casa Riera, a l’altre cantó de la Gran Via (1892), l’església nova de Santa Madrona i l’Hospital d’Inguaribles (1916).

Féu també l’església parroquial de Tiana (1886), el campanar de l’església de Sant Joan de Valls (1895-97), de 74 m d’alçada, i la casa de salut de la Fundació Albà.