(Sabadell, Vallès Occidental, 15 novembre 1878 – 18 febrer 1954)

Pintor i fotògraf. Residí a Tolosa de Llenguadoc, a Alemanya i a París, on esdevingué gran admirador de l’impressionisme. Deixeble, com a pintor, de Josep Lluís Pellicer i de Modest Urgell.

Com a fotògraf fou premiat per “La Ilustració Catalana” (1903) i, amb medalla d’honor, a l’Exposición Nacional Fotográfica de Madrid del 1905. Féu fotografies d’estudi i composició de figures, sovint de tema romàntic, i de paisatge, i es caracteritzà per la seva manca de manipulació i de trucatge, bé que aconseguí una qualitat sorprenent.

Retirat el 1931, es dedicà únicament a la pintura i a l’ensenyament.

Fou el pare de Màrius Vilatobà i Ros.