(Barcelona, 1 abril 1926 – 2 gener 2021)

Metge. Fill de Jacint Vilardell i Permanyer. Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1949, i doctorat per les universitats de Barcelona (1961) i de Pennsilvània, EUA (1962), de la qual fou també becari investigador (1959-62), s’especialitzà en patologia digestiva.

Fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona (1963-96) i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB (1969-96). Ocupà càrrecs directius en el ministeri de sanitat (1978-81), entre els quals el de director de planificació sanitària.

És doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa (1974) i de Saragossa (1990) i autor de nombrosos treballs sobre els trastorns de la nutrició; destaca el tractat Enfermedades digestivas (1990, en quatre volums).

Ha ocupat càrrecs en organismes internacionals de l’especialitat: president de la Societat Europea d’Endoscòpia Digestiva (1970-74) i secretari general (1974-82) i president (1982-90; reelegit l’any 1986) de l’Organització Mundial de Gastroenterologia. En 1989-95 fou president del Consell d’Organitzacions Internacionals de Ciències Mèdiques (CIOMS).

El 1997 fou nomenat soci emèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.