(Agramunt, Urgell, 26 abril 1922 – Barcelona, 19 novembre 1999)

Escriptor. Es va dedicar a l’assaig de temes de pagesia i art: Màrius Torres (1954) i Leandre Cristòfol (1960). Com a poeta, dins la poesia visual, va escriure Sopes amb pa torrat (1969), Poemes de la incomunicació (1970), Entre Opus i Opus (1972), Contrapoemes (1972), Cantates, fugues i colls de la baralla (1973), Tercer poema de l’home (1974), Les miniverbalitzacions (1977), Lais-77 (1977), Amor físic (1983), Urc del cos (1987) i Res comú (1997).

També va publicar novel·la -entre les quals sobresurten La cendra (1972), Tingues memòria de mi (1975), Ricard (1976), L’amo (1980), Discurs horitzontal (1982), Simetria (1986), Joana (1991), Carles (1994)-, contes infantils –Professor Fluss (1982)-, i reculls de narració: Temps d’estrena (1959), Els infants de Riella (1963), La gent del vent (1967), Memòria de Riella (1974) i La llei de la pedra i altres contes (1980).