(Sabadell, Vallès Occidental, 29 febrer 1856 – Sant Sebastià de Montmajor, Vallès Occidental, 2 desembre 1938)

Pintor. De pares humils, ja de molt jove fou posseït d’una vocació precoç per dibuixar i pintar. Els pares, que no entenien les seves dèries, es confiaren al doctor Xibelli, home culte i afeccionat a les arts, que, impressionat pels dibuixos seus, el presentà a Soler i Rovirosa. A disset anys complerts esdevingué deixeble de Josep Serra i Porson a la Llotja de Barcelona. Assistí alhora a l’acadèmia particular de Tomàs Moragas.

El 1876, juntament amb els sabadellencs Joan Figueras i Ramon Quer, parlà ja de fundar una Acadèmia de Belles Arts a Sabadell, fet que es consumà, amb la col·laboració del pintor Josep Espinalt, el 1877. El batlle Vives i Salvà li concedí una pensió per a completar estudis a Madrid, on féu viure les seves activitats entre l’Academia de San Fernando i el Museo del Prado. Sota el mestratge de Carlos de Haes, passà a l’Escuela Superior de Bellas Artes.

De nou a Catalunya, l’Associació d’Aquarel·listes l’acollí com a soci, i el Cercle Sabadellenc l’admeté el 1887 com a soci actiu. El 1889 es casà amb Josefina Arrufat, i el 1890 fou nomenat vicepresident de l’Ateneu Sabadellenc. El 1902 la junta directiva de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis el distingí com a professor de dibuix general i artístic.

Juntament amb Vicenç Renom, el 1912 començà unes excavacions a can Marata i, ja oficialment, a la serra de la Salut, al poblat d’Arraona. El 1918 esdevingué sotsdirector de l’esmentada Escola Industrial, i el 1921 soci d’honor del Centre Excursionista de Sabadell.

Durant molts anys exercí de professor de dibuix i pintura a les Escoles Pies. En fundar-se l’Escola del Treball, el 1929, hi fou nomenat professor de perspectiva i pintura. El 1932 rebé el nomenament de membre honorari del Museu de la Ciutat.

Actiu i prolífic pedagog, ciutadà conscient i mestre pintor en tota l’extensió de la paraula, projectà la seva visió al llarg del temps en un perfeccionament constant de la tècnica i la forma, recollint totes les vibracions de l’impressionisme i resolent amb conceptes assenyats els moments de més afinada contemplació.

Fou aquarel·lista de dots impressionants, paisatgista expressivament naturalista i pintor animalista que mostrà un profund amor a la natura.

De la llarga llista de deixebles cal esmentar el seu fill Antoni Vila i Arrufat, Joan Vila i Puig, R. Durancamps i Antoni Estruch.